Miquel VII Ducas

Parapinac (snom.)

(Bizanci, segle XI — Bizanci, segle XI)

Emperador d’Orient (1071-78).

Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes. Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron (1071) i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV. Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas. El seu regnat fou un seguit de desastres: insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies mercenàries, dels seljúcides a Armènia, etc. Impotent per a afrontar una situació tan difícil, abdicà i abraçà l’estat eclesiàstic. Fou creat bisbe d’Efes.