De molt jove, aprengué l’ofici de tipògraf a la impremta que el seu pare tenia al carrer dels Tres Llits de Barcelona. L’any 1957 inicià classes de dibuix i pintura amb el pintor Jesús Gallego i Marquina i més tard estudià al Conservatori de les Arts del Llibre, al mateix temps que es matriculava a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on conegué els amics que esdevindran els seus companys d’ofici al llarg de la seva vida.
L’any 1961, amb el pintor i gravador mexicà Juan José Torralba, creà l’editorial Chapultepec, on editaren carpetes de gravats i llibres il·lustrats (La luna nueva i Regalo de amante, de Rabindranāth Tagore, 1962). Paral·lelament, també muntaren un taller d’estampació, on estamparen obra pròpia i també de diversos pintors: Clavé, Tàpies, Ponç, Castillo, Montserrat Gudiol, Corberó, Hernández Pijuan, Arranz-Bravo, Roser Bru i Argimon, entre d’altres. L’any 1966 dissolgueren l’editorial i tancaren el taller.
A partir d’aquesta data, per bé que continuà gravant, Miquel Vilà inicià la seva etapa pictòrica. Dos anys més tard, exposà individualment a les galeries Ianua de Barcelona i Pecanins de Mèxic DC. Durant els anys setanta formà part dels artistes de la Galeria Adrià de Barcelona, on exposà individualment els anys 1973, 1975 i 1978. Des de l’any 1984 fins al 1990 impartí classes de tipografia i dibuix al Conservatori de les Arts del Llibre. A partir de l’any 1990, quan deixà les classes, es dedicà exclusivament a gravar i pintar.
El seu estil pictòric es consolidà a mitjan dècada de 1970. Si bé les obres exposades a la Galeria Adrià denotaven certes influències surrealistes, ben aviat prescindí de qualsevol isme per assolir un lirisme del tot personal. Miquel Vilà ha entès els grans mestres i sap que la pintura és misteri. Els interiors silents, buits de figures, la malenconia de les fàbriques desaparegudes del Poblenou barceloní o dels paisatges de Menorca, les seves lluminoses natures mortes, els retrats i actualment les seves biblioteques impossibles denoten una depuració pictòrica absoluta, lluny de qualsevol etiqueta.