Destacà principalment en el camp de la zootècnia equina. Fou professor de zootècnia a l’Institut Català de Sant Isidre i impartí cursos d’hipologia a l’Ateneu de Barcelona. Col·laborà en la fundació de la revista El Eco de la Veterinaria (1853), que quatre anys més tard adoptà el nom de La Veterinaria Española. Fou president de l’Academia Médico-Veterinaria Barcelonesa (1855). Cal destacar les seves publicacions Cría caballar, Reglamento Orgánico de la Veterinaria Española i Reglamento para la Inspección de carnes en provincias.