Era fill de Salvador Vives i Valeriola (mort abans del 1500) i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí. Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats. Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors. Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta. Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell— contra la família Vives, perseguida per la inquisició ja des del 1482 i que culminà en el ressonant procés de Blanquina Marc i Almenara, mare de l’humanista Joan Lluís Vives, cosí germà de Miquel Vives.