En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi. Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats. Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristal·lí pseudohexagonal tabular. Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a làmines fines, flexibles i elàstiques. El color és variat, i va des de l’incolor al marró fosc, bé que són freqüents les tonalitats verdoses. Algunes miques són tecnològicament importants, puix que, a part les propietats descrites, presenten una bona resistència mecànica i una feble conductivitat tèrmica (són emprades com a espiells per a forns). Hi ha altres miques que són bons aïllants elèctrics, àdhuc a alts voltatges, per la qual cosa tenen nombroses aplicacions en la indústria elèctrica.
f
pl
Mineralogia i petrografia