Francesc Mir i Bosch (Barcelona 1847 — ?) fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix. Fills seus foren Francesc Mir i Escudé, dibuixant de planxa litogràfica; Manuel Mir i Escudé (Barcelona 1877 — 1931), format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps; Andreu Mir i Escudé (Barcelona 1885 — 1966), que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català —Art de la Llum (1933-35)—, conreà la pintura i el gravat i, amb tècnica de semiaiguafort, presentà bones reproduccions de dibuixos de David Roberts (1947); per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona, reproduí dibuixos de Dionís Baixeras, i guanyà medalla d’honor al Segon Saló d’Aquarel·listes i Dibuixants de València; Ramon Mir i Escudé (Barcelona 1887 — 1973), pintor premiat en diversos concursos, que residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme; i Miquel Mir i Escudé (Barcelona 1895 — 1968), il·lustrador i dibuixant a França (1921), que s’establí després com a impressor a Barcelona. Aquest, Francesc i Manuel formaren junts el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912). Fill d’un altre germà, Josep —que treballava a can Thomas—, fou Josep Mir i Virgili (Barcelona 1904 — 1974), format a Sant Lluc, que treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després com a decorador i interiorista associat sovint amb Evarist Móra.