És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar, sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra (que la separa de la serra del Cogulló), que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt., al Tossal Gros.
Aspecte del poble de Miramar
© Alberto González Rovira
La seva antiga església parroquial (de traça romànica) fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX. Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya. Dominava el lloc el desaparegut castell de Miramar. Havia arribat a assolir 162 h el 1867 i des del 1857 tenia alcaldia pedània.