Estudià filologia a la Universitat de Bucarest (1976-80), i posteriorment fou professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Des del 1991 exerceix la docència a la Universitat de Bucarest. El 1999 obtingué el doctorat. Inicialment publicà poesia (Faruri, vitrine, fotografii, ‘Fars, aparadors, fotografies’, 1980, premi de la Unió d’Escriptors Romanesos; Poeme de amor, ‘Poemes d’amor’, 1983; Totul, ‘Tot’, 1984), però aviat es decantà per la prosa, gènere en el qual ha aconseguit una gran projecció, tant al seu país com internacional. De la seva abundant obra cal esmentar les novel·les Visul (‘El somni’, 1989, premi de l’Acadèmia Romanesa), revisada i ampliada a Nostalgia (‘Nostàlgia’, 1993); Travesti (‘Transvestit’, 1994, premi de la Unió d’Escriptors Romanesos); la trilogia Orbitor (‘Encegament’), composta per Aripa stângă (‘L’ala esquerra’, 1996), Corpul (‘El cos’, 2002) i Aripa dreaptă (‘L’ala dreta’, 2007); Solenoid (‘Solenoide’, 2015), i els contes i narracions Enciclopedia zmeilor (‘Enciclopèdia dels dracs’, 2002), Frumoasele străine (‘Les belles estrangeres’, 2004) i De ce iubim femeile (‘Per què ens estimem les dones’, 2004), a més d’un Jurnal (‘Diari’, 2001). La seva obra barreja descripció objectiva, introspecció, elements onírics i referències culturals. La ciutat de Bucarest, que sol ser-ne l’escenari, hi té de fet un gran protagonisme. La seva obra ha estat distingida internacionalment amb nombrosos premis: Vilenica (2011), de la Fira de Leipzig (2015), de l’Estat d’Àustria de literatura europea (2015), Thomas Mann (2018) i Formentor (2018).