Miró II de Cerdanya

Miró I de Besalú, el Jove (snom.)

(?, aprox. 878 — ?, 927/28)

Comte de Cerdanya (897-927) i comte de Besalú (Miró I) (913-927).

Fill de Guifré I el Pelós, a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir. Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer (amb els quals estigué en bona relació), perquè el segon succeís al primer; sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913. Es casà amb Ava, probablement de Ribagorça, i estigué llargament amistançat amb Virgília, filla del comte d’Empúries Delà. Prosseguí, sense gaire empenta, l’obra repobladora del seu pare al baix Berguedà, i en tal sentit féu consagrar el 907 les esglésies de Sant Pau de Casserres, Santa Maria d’Avià i Puig-reig, que aquell havia fet construir.