Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura. Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors. D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país. Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi (‘La família Glembaj’, 1932), la novel·la Povratak Filipa Latinovića (‘El retorn de Felip Latinović’, 1960) i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars (‘El croat déu Mart’, 1922) i Balade Petrice Kerempuha (‘Balades de Petrica Kerempuh’, 1936).