Derivada del verb llatí mitto (‘enviar’), la paraula missa significa ‘comiat’. Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió. Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est (‘Aneu-vos-en, és el comiat’) que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració. Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament.
La forma com actualment la litúrgia romana celebra la missa és descrita a l’Ordenació general del Missal Romà, publicada per Pau VI el 1969, d’acord amb els decrets del concili II del Vaticà. Bé que la missa admet diverses modalitats de celebració, els seus elements fonamentals troben la manera més normal de realització en l’anomenada “missa amb el poble”, o sia, la celebrada amb participació dels fidels, especialment els diumenges i les festes, amb cants i amb el nombre adequat de ministres.
El desenvolupament litúrgic de la missa consta de quatre parts: ritu d’entrada, format de cants i pregàries; litúrgia de la Paraula, constituïda essencialment per les lectures extretes de la Bíblia i els cants interleccionals, amb el complement de l’homilia, la professió de la fe i la pregària universal o oració dels fidels; litúrgia eucarística, part culminant de la celebració, que consisteix en la presentació del pa i del vi (ofertori), la pregària eucarística (anàfora) o cànon, la fracció del pa i la comunió sacramental; i, finalment, ritu de comiat. El lloc normal de la celebració de la missa és l’església o l’oratori, però també pot ésser celebrada a les cases particulars i fins i tot a ple aire. Cal usar un altar de pedra (o almenys una ara), vasos sagrats i ornaments especials, bé que en casos excepcionals és permès de prescindir d’aquests elements.
Actualment, han perdut importància algunes de les classificacions antigues de la missa (solemne, cantada, resada), mentre d’altres conserven llur sentit (papal, pontifical, parroquial, conventual) o bé adquireixen un nou relleu (concelebrada, en petits grups). Després de la reforma del concili II del Vaticà, hom pot usar qualsevol llengua viva en la recitació dels texts de la missa. Una qüestió llargament debatuda a partir de la segona meitat del segle XX i no resolta és la de la participació de la dona en la missa, estretament relacionada amb l’ordenació sacerdotal de la dona. L’any 2021 el papa Francesc aprovà un canvi de la llei canònica pel qual es reconeixia que les dones podien oficiar com a lectores d’algunes pregàries o d’algunes lectures de la missa (bé que la dels Evangelis seguia reservada al sacerdot o diaca) i, en qualitat d’acòlit, administrar l’eucaristia.