En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant. Només se'n conserven quatre-cents vuitanta-sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra. Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval —ben remarcable—, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges —sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant—, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.