L’esplendor dels misteris data del s VII aC. Hom els celebrava pròpiament a la tardor (grans eleusínies), però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera (petites eleusínies). El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades (la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter) comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari. Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien les representacions sagrades del mite, centre de les festes de la tardor.