mite del bon salvatge

m

Literatura

Mitologia

Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.

Fonamentat en les notícies dels descobridors, el mite madurà en la literatura europea del segle XVI; l’il·luminisme se'n serví com a suport de la tesi d’una felicitat assolible per un retorn a la vida i a la religió naturals. Les idees de progrés i civilització (segle XVIII) i els coneixements més seriosos de la vida i la natura dels salvatges comportaren la davallada del mite.