Els mitgers, que treballaven a mà, esdevingueren des del segle XVII els membres més importants del gremi de barreters d’agulla (barreter d’agulla). A Barcelona, s’uniren a aquest gremi, en 1745-49, els fabricants de mitges de seda al teler (mitger de teler), que fins aleshores l’havien exercit de forma extragremial. A València —on l’antic gremi de barreters havia desaparegut— els mitgers crearen, en 1770-74, un col·legi, que inclogué també els mitgers de teler sota el fur de la Junta de Comerç. Tanmateix, les crítiques de la Societat Econòmica contribuïren a la llibertat de fabricació, que diferents disposicions governatives (1778, 1780 i, sobretot, 1784 i 1795) establiren arreu d’Espanya.
La fabricació de mitges esdevingué una important activitat industrial, amb un elevat ritme de creixement, i estimulà la fabricació de telers. A les acaballes del segle XVIII es formaren encara gremis de mitgers a Mataró (1782), a Olot (1787) i a Arenys de Mar.