Pot ésser congènit o adquirit. El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide. Els símptomes són: cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal (nanisme). L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar; els seus òrgans sexuals resten infantils. La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys. L'adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la rosa, l’escarlatina o la broncopneumònia. En aquest cas hi ha una intel·ligència més desperta, millor desenvolupament físic, idiotesa menys accentuada i talla més alta, tot i que l’infant presenta un retard en el creixement. L’infant pot aprendre a parlar.
m
Patologia humana