Fill de pagesos, a la segona meitat dels anys seixanta, durant la Revolució Cultural abandonà els estudis i treballà primer al camp i posteriorment en una fàbrica. El 1976 s’enrolà a l’exèrcit i, al mateix temps, començà a estudiar literatura i a escriure.
Publicà el primer conte l’any 1981 en una revista. El pseudònim amb el qual signa la seva obra significa “sense paraules”. Combinant realisme i fantasia, les seves novel·les i narracions constitueixen una minuciosa descripció de la Xina dels segles XX i XXI, tant sota Mao Zedong com sota el binomi actual de poder polític comunista i economia capitalista. Dins de la seva producció, a Occident tingué difusió la novel·la Sorgo Roig (1987), gràcies a la versió cinematogràfica dirigida per Zhang Yimou (1993). Altres obres seves destacades són Tretze capítols de l’alegria (1989), La revolta dels alls (1989), Grans pits i amples malucs (1996), El càstig del sàndal (2001), L’extenuació (2006) i Granota, que l’any 2011 guanyà el premi Mao Dun, el guardó literari més prestigiós atorgat pel govern xinès.
Tot i que algunes de les seves obres han estat considerades subversives pel règim xinès, la concessió del premi Nobel de literatura (el primer Nobel atorgat a un xinès no exiliat o bé retingut per les autoritats) fou durament criticada per diversos dissidents, que consideraven Mo Yan afí al règim o bé poc compromès amb la denúncia de les violacions dels drets humans a la Xina. Un dia després de l’anunci es declarà favorable a l’alliberament del Nobel de la pau del 2010 Liu Xiaobo, empresonat des del 2009, però també qualificà la censura de “necessària” en alguns casos. El març del 2013, juntament amb altres personalitats del món de la cultura, fou elegit conseller polític de la cambra xinesa.