L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit. Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques. L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra. Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües. En el llom restava un plec molt marcat que desmereixia el teixit. Posteriorment hom l’ha treballat fent passar per una calandra de cilindres dues peces de teixit superposades. Actualment hom fa passar una sola peça de teixit per una calandra que té gravat un dels corrons amb un dibuix acanalat que coincideix amb el bordó del teixit. Els canvis d’aigües s’obtenen frenant desigualment el teixit. Hom fa imitacions de moaré amb corrons que porten gravades les aigües, però en aquest cas aquestes aigües són regulars i es repeteixen. El moaré es presenta també, a vegades, com a defecte en teixits que han estat fortament enrotllats, que han sofert alguna pressió, etc. Es fa servir per a folres, vestits de senyora, ornaments eclesiàstics, tapisseria, etc.
m
Indústria tèxtil