Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra. Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII; més aviat cal entendre'l des d’una perspectiva conceptual. A.Calder (1898-1976) sol ésser considerat l’autor dels primers mòbils pròpiament dits, i aquests acostumen a anar connectats amb els ulteriors moviments de l’art cinètic i l’art tecnològic.
m
Art