El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies.
Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003. A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012.