mocàrab

m
Art

Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.

Hom el col·loca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió. És també conegut amb el nom d'almocàrab. Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules. Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s. XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília (art siculonormand), el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí (s. XIV), adquirí una gran importància; es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada.