moció de censura

f
Política

Proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d’alternatiu.

Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu. És el procediment invers a la qüestió de confiança. La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions. A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple. Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats que s’abstenen es consideren favorables al govern. A la RFA, el Bundestag no pot emetre una moció de censura contra el canceller a menys que n’elegeixi el successor.

La Constitució espanyola del 1978, els estatuts d’autonomia de les Illes Balears i del País Valencià i l’Estatut Interior de Catalunya estableixen també la denominada moció de censura constructiva, que requereix la majoria absoluta de la cambra per a prosperar i ha d’incloure la proposta d’un candidat a la presidència del govern. El candidat ha tenir la nacionalitat espanyola, ser major d’edat, tenir drets de sufragi actiu i passiu i no estar inhabilitat per als càrrecs públics per sentència judicial ferma, però no ha de ser forçosament diputat. Des del restabliment del sistema parlamentari a l’Estat espanyol, cap de les mocions de censura presentades al Parlament de Catalunya ha prosperat. La primera (1982) fou presentada pel PSUC contra el president Jordi Pujol, amb Josep Benet com a candidat. La segona (2001) la presentà el PSC contra el mateix Pujol, amb Pasqual Maragall com a candidat. La tercera (2005), presentada pel PP amb Josep Piqué contra el president Maragall, fou retirada abans de sotmetre’s a votació, i la quarta (2019) fou presentada per Ciutadans contra el president Quim Torra, amb Lorena Roldán com a candidata.

En aquest mateix període s’han presentat tres mocions de censura a l’Estat espanyol: la primera fou l’any 1980 i la presentà el PSOE contra Adolfo Suárez i el seu govern, amb el líder socialista Felipe González com a candidat alternatiu, i no prosperà. La segona, que també fou derrotada, la presentà el 1987 Alianza Popular encapçalada per Antonio Hernández Mancha (que no era diputat) contra el govern de Felipe González. La tercera la protagonitzaren Podemos i el seu líder Pablo Iglesias contra el govern del Partido Popular presidit per Mariano Rajoy, i tampoc prosperà (2017). La quarta, impulsada pel líder socialista Pedro Sánchez (sense escó al Congrés) el juny del 2018 fou la primera que tingué èxit i provocà la caiguda del govern de Mariano Rajoy.