moda

f
Indumentària

Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.

És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental; és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode, aparegut el 1769. El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental. Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del modista creador i, aprofitant els avanços de la revolució industrial, fou el primer que mirà d’industrialitzar les seves creacions i de fer importants indústries de tots els complements del vestir, que fins llavors no havien estat sinó petites artesanies.

La moda, com a fet sociològic, ha estat associada a les recerques artístiques, com en el cas d’artistes plàstics que han creat peces d’indumentària, com H.van de Velde, o com el de modistes que han estat influïts per l’art del moment, com Paul Poiret, influït pels Ballets Russes i l’art-déco.

Durant el s. XX la descoberta de fibres artificials i la difusió com més va més perfecta del prêt-à-porter, com a fet sociològic d’igualació, ha portat els modistes creadors a llançar llurs propis complements: perfums, bijuteria, guants, mitges, etc., per cobrir sempre ells tot el camp del consum de la moda. Els anys seixanta un factor important apareix en el món de la moda i fa que el seu centre no sigui solament París, sinó també Londres; aquest fet és la importància dels elements de tipus popular en el vestir, com és ara els vestits hippies, els pantalons vaquers, etc., que foren, però, aviat adoptats pels modistes, els quals, a part les creacions convencionals, produeixen creacions sota aquestes influències dirigides a un públic jove; així, tots aquests elements han perdut tota llur agressivitat social i han entrat a formar part també de la indústria de la moda, una de les més importants de la societat de consum.