Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives (A), universals negatives (E), particulars afirmatives (I) i particulars negatives (O), les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sil·logisme són de 16 modes (AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc); i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sil·logisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sil·logisme és de 64. D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides: concretament, 19 (4 de les quals no són acceptades com a vàlides per tothom). L’escolàstica donà una forma mnemotècnica a cadascuna (inventant paraules en què les vocals —a, e, i, o— expressen el caràcter de la premissa major, la premissa menor i la conclusió, respectivament), i les incorporà en quatre hexàmetres llatins (un per a cada figura del sil·logisme). Quant a les quatre figures del sil·logisme, cal afegir que Aristòtil, en la seva exposició sistemàtica a aquest respecte, només parlà de les tres primeres, bé que també féu ús de la darrera en una altra ocasió. Per tal com la quarta figura fou establerta explícitament, sembla, per Claudi Galè, hom en diu figura galènica, la qual és sovint considerada com a simple forma invertida de la primera figura del sil·logisme.
m
Lògica
Figures i modes del sil·logisme
©
En el sil·logisme categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).