Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials. Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren. Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política, de K.Marx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials. En aquest sentit, hom el considera com una combinació articulada de relacions de producció (relacions que s’estableixen entre els homes en el procés de producció social) i forces productives (combinació del treball i els mitjans de producció en el procés de treball), estructurada per la dominació de les relacions de producció. Segons quina sigui aquesta combinació, hom distingeix els següents modes de producció tipus, que corresponen a períodes de la història humana: primitiu, esclavista, feudal, asiàtic, capitalista i socialista. El caràcter dominant de les relacions de producció és donat pel fet que aquestes defineixen la forma específica d’apropiació i assignació de l’excedent econòmic. L’excedent econòmic apareix com a element clau en el concepte de mode de producció, mentre que els modes de producció concrets són diferenciats en la forma que, en cadascun d’ells, es realitza l’apropiació d’aquest excedent. Així, el mode de producció capitalista seria especificat a partir de les relacions de producció capitalista que defineix l’apropiació de l’excedent en forma de plusvàlua, la seva assignació i una distribució social dels mitjans de producció, talment que aquests pertanyen d’una forma efectiva als capitalistes, mentre que la força de treball pren la forma d’una mercaderia que els membres de la classe treballadora han de vendre. El concepte de mode de producció posa com a qüestió fonamental la de la reproducció. Cada formació social (societat existent històricament) pot ésser definida en termes d’una combinació de modes de producció, un dels quals apareix com a determinant, en el sentit que afaiçona les característiques de la formació social. L’existència d’aquestes formacions socials i el trànsit de l’una a l’altra són definits per les condicions d’existència dels particulars modes de producció dominants, els quals defineixen unes condicions d’existències particulars, d’una banda econòmiques (correspondència entre les relacions de producció i les forces productives) i de l’altra superestructurals (polítiques, jurídiques i ideològiques). Així, la reproducció de cada mode de producció concret requereix que es donin a la realitat unes particulars formes superestructurals variables dins uns límits determinats. És a partir del problema de la superestructura que alguns autors (Althusser, Balibar) han proposat un concepte de mode de producció referit a la totalitat social global, és a dir, que inclouria, a més del nivell econòmic —considerat com a determinant en última instància—, el nivell juridicopolític i l’ideològic. Des d’aquest punt de vista, el concepte de mode de producció fóra definit per l’articulació de tres estructures, l’econòmica, la juridicopolítica i la ideològica.
m
Economia