mode optatiu

m
Gramàtica

Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.

Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues (en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau). En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu (com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial). Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic.