Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions. Les variables i les constants corresponen als elements mesurables (variables o invariables, respectivament); les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat. Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats. Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics. El primer és el dels models microeconòmics o bé macroeconòmics ; els microeconòmics inclouen l’especificació del comportament dels agents econòmics (per exemple, empreses), mentre que els macroeconòmics inclouen només certs agregats econòmics (renda, inversió total, etc). El segon tipus és el dels models analítics o bé normatius ; aquests darrers són aquells la finalitat dels quals és de determinar el valor de llurs variables endògenes d’una manera consistent i amb algun objectiu, i generalment prenen la forma de models d’optimització; quant als analítics, llur finalitat és simplement de descriure o d’explicar. El tercer tipus és el dels models estàtics o bé dinàmics , segons que el temps hi tingui un paper o no n'hi tingui cap. El darrer tipus és el dels models deterministes o bé estocàstics ; en els deterministes la connexió entre les variables és expressada per relacions funcionals exactes; en els models estocàstics hi ha, al contrari, una o més variables que tenen probabilitats de prendre diferents valors numèrics. La simplificació d’un model té sentit només en relació amb les preguntes i la problemàtica que hom considera rellevant: només una teoria que englobi el model pot suggerir i justificar la simplificació; per això tot model és subsidiari d’una problemàtica i d’una teoria. La formalització matemàtica és, però, l’únic procediment controlable que permet d’analitzar la interdependència quantitativa: força a explicitar les hipòtesis detalladament i el seu ús implica la possibilitat d’utilitzar la força demostrativa dels teoremes matemàtics. L’ús dels models en economia aplicada ha estat possible gràcies al desenvolupament recent dels ordinadors, especialment els digitals, que permeten llur resolució numèrica.
m
Economia
Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat