Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics. Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala (un mapa, un model reduït); en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats (les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió); finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes (un sistema d’equacions lineals). En geografia, els models principals són cinc: el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-perifèria. El de von Thünen serveix per a analitzar la localització de les explotacions agrícoles, així com les seves produccions. El de gravetat explica moltes pautes de fluxos en geografia humana (migracions, tràfic de mercaderies, fluxos telefònics, etc). La teoria dels llocs centrals es refereix a la grandària i la distribució dels nuclis de població d’un sistema urbà. El model de difusió explica com un fenomen es desplaça en el temps i l’espai. El model de centre-perifèria exposa l’organització espacial de les activitats humanes basant-se en la distribució i en el desenvolupament desigual[42] del poder en termes econòmics i socials.
m
Geografia
Epistemologia