Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals (orbital), i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals. El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics. El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’un sol electró, és a dir, l’àtom d’hidrogen i els àtoms hidrogenoides (He+, Li2+, Be3+), per la qual cosa cal recórrer generalment a mètodes aproximats per a la resolució de l’equació, com ara el mètode del camp autocoherent de Hartree i el dels orbitals aproximats de Slater.
m
Química
Física