model d’Airy

m

Fotografia

Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.

Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt. Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides; les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell.