Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristal·lina amb capes quasi bidimensionals. El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers. Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució (analítica ni numèrica) en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions. És per això que resoldre'l, encara que sigui per a algun cas particular, és de gran interès teòric. En aquest sentit, cal destacar que l’any 2002 s’aconseguí simular el model equivalent per a bosons (model de Bose-Hubbard) mitjançant un sistema d’àtoms ultrafreds atrapats en una xarxa òptica. Atès que també és possible atrapar àtoms que obeeixen l’estadística de Fermi-Dirac en aquest tipus de xarxes, s’espera que es podran obtenir resultats relatius al model original en els propers anys.
m
Física