A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional (1978-80). Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística (1983) i la Llei de Política Lingüística (1998) reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat. El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent; estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes estrangers, a la fi de l’ensenyament obligatori. El model lingüístic educatiu de Catalunya s’inscriu en la línia historicopedagògica de l’escola catalana. Aquest model, anomenat jurídicament de conjunció lingüística, fou confirmat per sentència del Tribunal Constitucional de 23 de desembre de 1994.
m
Educació