És la més vella de les formes de modelisme practicades actualment. L’obra més antiga que hom coneix és la barqueta d’argent descoberta a la tomba de la reina Subad a Ur (Caldea), que data d’uns 4 000 anys aC. Hom ha trobat models de naus a sepulcres egipcis, com és el cas del de Tutankamon. Referent als models grecs i romans, cal esmentar, respectivament, la proa de trirrem que fa de sòcol a la Victòria de Samotràcia i la nau de la font que hi ha a Roma davant l’església de Santa Maria alle Navicella. Dels models medievals, el més antic és la famosa Coca de Mataró. El modelisme naval comprèn diferents aspectes, que responen a fins distints, de tal manera que hom pot considerar les següents menes de models: els tècnics, o projectes que fan els arquitectes navals, que poden ésser de buc sencer, de mig buc, en enramada, etc, entre els primers dels quals cal mencionar els models de prova que hom fa navegar per les basses d’experimentació de models; els models històrics, o reproduccions minucioses a escala, construïdes amb rigor científic segons els mètodes de l’arqueologia naval; els models didàctics, o maquetes de velers a escala poc reduïda, que tenien les escoles de nàutica per tal d’explicar la maniobra o l’arquitectura naval; i, finalment, els models dels mariners, o petites naus fetes a bord o en terra tot enyorant la mar, algunes de les quals eren construïdes dins d’ampolles; moltes d’aquestes es conserven com a exvots. Entre les més apreciades hi ha les fetes pels mariners francesos caiguts presoners dels anglesos durant les guerres napoleòniques.
m
Transports