Arran de la guerra civil, s’exilià i formà part del grup d’exiliats que arribaren a Xile a bord del Winnipeg el 1939. Fou llibreter; obrí les llibreries Parera, a Santiago, i Sudamericana, a Valparaíso. Treballà com a crític literari d'El Mercurio. Com a escriptor fou un autor prolífic, i entre les obres publicades cal esmentar Atardeceres (1965), Espuma y rocío (1971), El libro de Francisca (1966), Máscaras (1986), La poesía en Valparaíso: Apuntes (1972), Polinóminos simples (1972), Las redes del silencio (1969), El retorno de Francisca (1967), El río infinto (1967), Tardes de otoño (1966). El 1985 encara era president de la Societat d’Escriptors de Xile. Col·laborà assíduament a Germanor.