Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces. Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apel·lava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat. Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits. Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa, fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals. Les cosidores, en no tenir els coneixements suficients, quedaven encarregades de la reparació dels vestits i de la confecció de la roba de llar, roba interior i roba litúrgica (aquestes darreres anomenades mestres de vestiments d’església). Només els sastres eren els que tenien el privilegi de confeccionar roba nova.
Des de la segona meitat del segle XVII, les dones que es dedicaven al treball de l’agulla a Catalunya aconseguiren a poc a poc més drets, i així se les anà autoritzant (sense dependre de l’estament) que es poguessin dedicar a altres tasques relacionades amb la confecció, tot permetent, fins i tot, poder vendre els productes o ser instruïdes en l’ofici. Diverses cèdules reials alliberaren les dones de les limitacions dels gremis que impedien dedicar-se als oficis artesans. Així, la cèdula reial del 19 de març de 1779 prohibí que s’impedís l’ensenyament de dones i nenes en labors que es consideraven pròpies del seu sexe, mentre que una altra cèdula signada el 1784 per Carles III permeté a les dones no tan sols treballar sinó tenir taller i botiga propis. Aquesta darrera fou denunciada pel gremi de sastres, que demanà que es retirés la cèdula, en veure com les ordenances esmentades feien perillar la seva hegemonia en l’àmbit de la confecció de vestits. Tanmateix el treball femení de confecció es consolidà a la vegada que es limità exclusivament a la roba femenina. Per aquesta dedicació a les modes reberen el nom de modistes, juntament amb alguns homes.
El treball de l’agulla es popularitzà al llarg de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb l’aparició i la difusió de la màquina de cosir, i es consolidà com una alternativa laboral per a les dones. El desenvolupament de la confecció seriada creà un sector industrial de guanys fàcils i proliferaren els negocis de modisteria i confecció.