Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans. Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea (191 aC), i passà posteriorment al domini de Roma. A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124. Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català (1416-86), i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen.