El motiu és que en codificar s’incrementa el nombre de bits a transmetre (addició de bits redundants) i, si es vol mantenir la velocitat a què arriben els missatges, els bits han d’ésser més curts en el temps per a poder encabir en el mateix temps total els bits redundants; aquest fet va associat a un augment de l’amplada de banda (teoria de Fourier). La modulació codificada, si bé incrementa la complexitat de disseny dels receptors, fa modulacions multinivell d’amplitud i fase per permetre la transmissió de senyals codificats per canals de banda estreta, com és el cas de les línies telefòniques. El compromís està entre la modulació multinivell, que té més probabilitat d’error, però permet incloure-hi més codis, i la codificació, que pot corregir els errors en recepció, però incrementa l’amplada de banda.
f