Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex. Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari. Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única (BLU), filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre. La modulació en banda lateral vestigial (BLV), utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que deixen passar una banda no eliminen completament l’altra.
DBL és la sigla de Doble Banda Lateral.