modulació OFDM

f

Tècnica de modulació que permet transmetre dades a gran velocitat per canals complexos, especialment per la presència de fàding i per les interferències intersimbòliques.

L’OFDM (Ortogonal Frequency Division Multiplexing, multiplexatge per divisió ortogonal de freqüències) és una modulació de múltiples portadores contigües en freqüència que ocupa tota la banda espectral disponible (pertany a les anomenades modulacions multiportadores, MCM). Cadascuna d’aquestes portadores determina un subcanal de comunicacions que porta dades a baixa velocitat, de forma que la interferència intersimbòlica (filtre de Nyquist) no es produeixi, però la recombinació de totes elles en el receptor fa que el sistema de transmissió global transmeti al receptor les dades a gran velocitat. Les modulacions i desmodulacions dels senyals OFDM es fan calculant transformades de Fourier, ja que l’expressió matemàtica d’aquest tipus de transformada es correspon amb el d’una canalització en múltiples portadores; aquest fet fa que funcions típicament fetes amb components electrònics convencionals, com ara bobines i condensadors, es puguin fer per tècniques de programari dins de circuits integrats específics.