Els moduladors poden ésser lineals o no lineals; entre aquests darrers cal esmentar el modulador de Van der Bijl. Els més corrents són els lineals. Per a l’AM hom empra tubs electrònics (o, actualment, transistors) que fan la modulació per placa (o per col·lector), per reixa (o per base); o bé per càtode (o per emissor); per a la modulació sense portadora hom utilitza circuits especials, com el modulador equilibrat i el modulador en anell. Per a la FM hom empra varicaps o també el circuit anomenat tub, o transistor, de reactància. Per a la modulació de fase hi ha diversos circuits anàlegs als de FM, i també la possibilitat d’emprar tubs especials, com el fasitró o el klystron reflex.
m