Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa. Després de la victòria d’Annual (1921) es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc. El 1925 atacà el territori francès; llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas. Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent; el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947; el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa de Provença, però en el viatge de tornada a França s’escapà i es refugià a Egipte, des d’on continuà la lluita i presidí el Comitè per a l’alliberament d’Àfrica del Nord.