Mohandas Karamchand Gandhi

mahatma Gandhi

(Porbandar, 2 d’octubre de 1869 — Nova Delhi, 30 de gener de 1948)

Mohandas Karamchand Gandhi

© Fundació Nobel

Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia.

És conegut amb el títol honorífic de mahatma. Estudià dret a Oxford (1888-91) i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta (satyagraha). Establí diferents granges cooperatives (ashrams) i se serví del diari “Indian Opinion”, fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees. Empresonat diverses vegades, tornà al seu país (1914), on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb campanyes de desobediència civil (hartal). Novament empresonat en diferents ocasions, passà a ocupar la presidència del partit del congrés (1924), principal organisme d’enfrontament polític. Participà en la conferència de la Taula Rodona (Londres, 1931), en la qual reclamà la independència de l’Índia, però fou un fracàs. En tornar al seu país, inicià els dejunis en senyal de protesta i, empresonat novament, fou alliberat el 1944. El 1947 fou assignada l’acta d’independència amb la separació de l’Índia i el Pakistan, fet al qual ell era contrari. El 1948 fou assassinat per un extremista hindú; el seu cos fou incinerat i les cendres foren escampades al Ganges.