Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada (en Homer la moira és una de sola) que presideix els moments culminants de la vida humana (naixement, matrimoni i mort). D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort. Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals (tal com es palesa en l'Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim humà). A part aquesta visió dels tràgics, els grecs creien que podien ésser aplacades per mitjà de l’expiació (especialment en les religions de misteris i en l’orfisme), i per a Plató foren les filles de la Necessitat que cantaven el passat (Làquesis), el present (Cloto) i el futur (Àtropos). Venerades arreu —i conegudes a Roma amb el nom de parques—, foren repetidament representades per l’art antiga: ja apareixen a l’època arcaica en el Vas François, bé que en nombre de quatre i sense cap atribut específic. També són representades a l’altar de Pèrgam i en diversos sarcòfags romans, amb el fus i els altres objectes que les caracteritzen.
f
Religions de Grècia i Roma
Mitologia