molibdè

Mo (simb.), molibdeno (es), molybdenum (en)

m
Economia
Química

Element metàl·lic pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, entre el niobi i el tecneci.

Propietats físiques del molibdè

Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable. És de color blanc grisenc. Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm. El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids. Es troba a la natura en forma de molibdenita (MoS2 ), wulfenita (PbMoO4 ) i powel·lita (CaMoO4). En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO3, en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació:

MoO3 + 3H2 →Mo + 3H2O

El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’oxigen a la temperatura ordinària, però s’oxida al voltant de 600°C. No és atacat per l’àcid clorhídric concentrat, però es dissol en l’àcid sulfúric concentrat i calent (de 200°C a 250°C). Descompon l’aigua a 700°C, segons l’equació:

Mo + 2H2 O ⇌MoO2 + 2H2

Resisteix l’atac dels metalls fosos formant solucions sòlides amb els elements dels grups VI i V (que tenen dimensions atòmiques semblants), les quals cristal·litzen en el sistema cúbic. El molibdè existeix en tots els éssers vivents; així, el fong Aspergillus niger no es pot desenvolupar sense molibdè. A més, actua com a catalitzador en la fixació del nitrogen en les lleguminoses i en la síntesi de la clorofil·la. El molibdè metàl·lic és emprat en la indústria elèctrica per a la fabricació de termoparells, de filaments de làmpades d’incandescència i d’elèctrodes per a forns; en siderúrgia hom l’addiciona en febles quantitats als acers i a les foses, a fi de millorar-ne les propietats químiques, físiques i mecàniques. Darrerament ha estat emprat també com a catalitzador de desnitrogenació i de dessulfuració de productes derivats del petroli. El sulfur de molibdè té aplicacions com a lubrificant sòlid.

Aplicacions i producció mundial del molibdè

La importància econòmica del molibdè deriva principalment de la seva utilització com a component en la producció de determinats aliatges fèrrics i no fèrrics, als quals confereix un alt tremp i resistència a la corrosió. Els acers amb un contingut de molibdè superior a l’1% s’empren per a la fabricació d’eines de tall ràpid i per a la producció d’imants permanents. Troba també aplicacions a la indústria electrònica, on hom l’utilitza per als filaments i les plaques de determinades vàlvules, en els tubs de raigs X, etc. D’altra banda, l’addició de molibdè als acers al crom augmenta la resistència a la tracció: s’aplica en aquest sentit a la construcció de maquinària agrícola, a la d’eixos i cigonyals per a automòbils i a la d’altres peces per a la mateixa indústria. La producció mundial de molibdè augmenta els últims anys, i actualment arriba a les 88 000 tones l’any. El primer productor són, de bon tros, els EUA, i després segueixen en proporcions molt més baixes el Canadà, l’URSS, Xile i la Xina Popular.