molt il·lustre

il·lustre
adj
Sociologia

Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.

Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries. Als Països Catalans el tractament d’il·lustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial. També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos. A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'il·lustríssim.