Fundada el 1982 per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack, d’Ann Jellicoe. Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, que impulsa el projecte Espai Moma, el qual, amb uns plantejaments similiars als del Teatre Lliure de Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació, Moma Teatre rebé nombrosos premis. Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba, de Ionesco (1991), El cas Woyzeck, de Büchner (1993), Càndid, de Voltaire en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L’altre, de P.Zarzoso (1998), o Nascuts culpables (2000), basada en un recull d’entrevistes reals fetes per P.Sichrovsky, un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure. L’espectacle La caiguda (2002), d’Albert Camus, un monòleg interpretat per Francesc Orella, fou el darrer espectacle de la companyia abans de la seva dissolució el 2004.