Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom. Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda: dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó. A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren incorporats al patrimoni dels comtes barcelonins. Algunes emissions comtals subsistiren, però, fins al s XIV (Urgell i Empúries). Els consellers barcelonins adquiriren un control cada cop més complet de la moneda catalana. A partir del s XIV la moneda barcelonina hagué de combatre, amb emissions moderades i un aliatge de plata superior, la competència de monedes d’abast local que, sovint, excedien l’àmbit de circulació que els era marcat.
f
Numismàtica i sigil·lografia