moneda calleresa

f

Numismàtica i sigil·lografia

Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.

Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies (1324). La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or. Joan I manà d’encunyar-hi (1392) l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona. Hom baté moneda calleresa fins el 1821.