moneda de tern

f

Numismàtica i sigil·lografia

Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.

D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total. Fou conegut, particularment, el diner de tern (diner).