moneda episcopal

f
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda batuda per l’autoritat d’un bisbe.

A Catalunya, al segle IX, fabricà moneda Frodoí, bisbe de Barcelona, a qui Carles el Calb havia concedit el terç del benefici sobre el monedatge (862). Els bisbes de Vic reberen el mateix privilegi (912) del comte Guifré II de Barcelona i encunyaren moneda entre els segles X i XIII. La seu de Girona emeté moneda sota el mateix privilegi, concedit (934) pel comte Sunyer, fins al segle XII.